L’autora

La ment és com un rellotge de butxaca, meravellosa per la seva complexitat. Cada peça compleix una missió i quan no funciona bé l’hem de desmuntar per saber on està el problema.

Després d’un temps netejant els mecanismes, posant ordre les petites peces per fer-les encaixar de nou, li he donat corda i el ritme del “tic tac” sona amb més força que mai.

Pensar en l’ordre necessari per al seu bon funcionament, m’ha portat a cercar un lloc on quedin recollits els meus pensaments, les meves inquietuds i els meus anhels.

Aquest bloc, per tant és l’aturada en la reflexió, l’anàlisi de les petites coses que fan la vida especialment nostra. Neix de la de la curiosa inexperiència que em mou cap al descobriment, cap al constant assaig-error que es la vida i que és la cuina. És cert encara no havia dit que el fil conductor d’aquest bloc serà la cuina.

Tot el que ens envolta ens transforma i ens inspira. Una pel·lícula, una cançó, una conversa, un passeig, un silenci… Es doncs impossible per a mi parlar de receptes de forma aïlla. Sense vincular-les amb el motiu de la seva creació.

La cuina es un art que connecta directament amb les emocions i actua com a catalitzador de les mateixes. Totes les meves experiències s’acaben transformant en pastissos. Pastissos que molts cops no son per ningú, per a res especial, però que representen una vivència o la necessitat de canalitzar una emoció.

Necessito explicar tot el procés, totes aquelles coses que absorbeixo dia a dia que em desperten la necessitat de refugiar-me a la meva cuina. La qual es molt més que un espai de la casa, és el centre neuràlgic d’operacions on és couen a foc lent totes les decisions de la meva vida.

Penso freqüentment en les relacions humanes, les complicades i apassionants relacions humanes i me’n adono que el menjar genera vincles entre les persones. Aquest concepte m’agrada i és principalment el que m’anima a posar-me el davantal. A totes les cultures tant els moments feliços com els tristos s’acompanyen de menjar. Cada moment té el seu menjar apropiat i fins i tot cada emoció. Les coses es veuen diferents amb un té i un troç de pastís de poma, no esteu d’acord?

Agraeixo a tots aquells que amb el seu desmesurat entusiasme m’han animat a posar en marxa aquest projecte.

Benvinguts al meu racó de pensar i cuinar.