Miralls

Acceptem amb normalitat ser definits amb no més de tres adjectius, això com a molt. Ens etiqueten i assumim aquesta etiqueta com a carta de presentació. Al meu parer aquesta visió és certament reduccionista ja que no contempla la constant transformació que experimenta la persona i s’oblida de que som projeccions canviants com a conseqüència de les nostres experiències.

És cert que tenim uns trets, molts d’ells heretats de la nostra base genètica, que donen forma a la nostra identitat, però no hem de perdre de vista que som sers únics i irrepetibles, condicionats per les relacions amb el món que ens envolta per les experiències impredictibles i irrepetibles de cada nou dia.

Descobrim qui som a través de la mirada dels altres. I aquest any, pel meu aniversari m’ha agradat molt veure’m reflectida als ulls dels meus amics, que com diu la taça de desdejuni de la meva amiga Gema, son la família que esculls per a tu. Els esculls o t’ escullen? És difícil concretar quan van aparèixer i encara més perquè es van quedar a la nostra vida. Cada un d’ells reflexa una part de qui sóc, cada petita aportació col·labora en la construcció del polifacètic Jo.

De vegades, ens mirem amb els ulls entornats, de reüll, ens espanta mirar-nos, ja que comporta no només veure la nostra cara més amable sinó també la més obscura, la qual hem d’abraçar amb la mateixa intensitat. Acceptar ambdós parts és el que m’ha permès poder veure reflexos de mi mateixa que no sabia que hi estaven.Aquest post és el primer d’una serie de reflexions sobre els miralls que em vaig trobant, alguns ben grans per a veure’ns de dalt a baix, altres que només reflecteixen una part, d’altres que l’augmenten, altres petits que podem portar a sobre i d’altres antics que quan passem la mà per sobre mostren una imatge que havíem oblidat. Tots diferents i particulars, únics i valuosos.El mirall que avui presento, és dels de butxaca, d’aquests que necessites portar a sobre, que només mostren una petita part, només un detall que desperta la curiositat per descobrir la resta pel teu conte.

Una nina de llana cardada, aparentment sense rostre, és el reflex d’una persona que posa una part de la seva ànima en cadascuna de les seves creacions. Amant de la captura de l’essència de les coses i descobridora de la bellesa camuflada.Aquestes nines neixen d’un cabdell pur de llana. No hi ha un patró a seguir. Màgicament comença a tenir forma a les seves mans, a representar inconscientment a la persona per a qui estan destinades.

No tenen rostre perquè realment no el necessiten la seva expressió apareix sota la nostra mirada que també és la mirada de la seva creadora.Justament aquest és el seu encant, projecta la fusió de dos personalitats, les emocions de dos persones connectades per sempre.Al principi d’aquest post he parlat del meu aniversari, aprofito aquest esment per presentar-vos el pastís que vaig preparar per a celebrar aquest dia amb la companyia dels meus amics.

Aquesta recepta la vaig trobar al fantàstic bloc La receta de la felicidad. Pràcticament és la mateixa que ella presenta però amb una petita variació. No vaig trobar galetes de xocolata que m’acabessin de convèncer per a la base, així que vaig fer una galeta gegant que després vaig triturar.

Si en voleu saber més sobre aquesta preciositat de nines, visiteu el seu bloc. Recomano que seguiu de molt a prop les seves reflexions i descobriments. Us asseguro que no us deixaran indiferents. Cafè pedagògic i Por si la echas de menos

TARTA DE FORMATGE AMB GALETA DE XOCOLATA

Ingredients:

Per a la galeta

175 grs. de mantega en pomada (la meitat d’una barra, l’altra meitat la reservem)

150 grs. de sucre

1 ou

essència de vainilla

1 tassa de cacau en pols valor

1 tassa i mitja de farina

Per a la crema

600 grs. de formatge philadelphia

200 grs. de sucre

250 ml de nata per a muntar (ha d’estar molt freda)

Per a la ganache de xocolata:

120 grs. de xocolata per a postres

120 ml. de nata per a muntar

Per a la decoració

120 grs. de xocolata per a postres

Preparació:

1.Abans de començar escalfem el forn a 200ºC. Preparem la galeta barrejant el sucre amb la mantega. Jo ho faig amb la batedora elèctrica per a que tingui més esponjositat. Quan blanqueja afegim els ous i continuem batent dos minuts. Afegim unes gotes d’essència de vainilla i seguidament el cacau el pols: Per últim incorporem la farina amb el tamitzador en tres vegades i amassem fins que no s’enganxi a les mans.

2.Estirem la massa a la safata del forn a sobre de paper vegetal perquè no s’enganxi. La portem al forn durant 15-20 minuts a 180ºC. Quant estigui la deixarem refredar.

3.Mentre es fa la galeta preparem la salsa de xocolata. Posem la nata en un cassó i quan comenci a bullir la retirem del foc. Llavors incorporem la xocolata trossejada i remenem fins aconseguir una crema. La deixem refredar a temperatura ambient.

4.Quan la galeta hagi refredat, la trossegem amb les mans i la posem a dintre del got per triturar de la batedora i la convertim en pols. A mi m’agrada que quedi ben fi, així que la trituro dos vegades.

5.Amb la mantega que ens havia sobrat fem una pasta amb la galeta en pols. Ha de tenir una textura semblant a la sorra de la platja.

6.Amb aquesta pasta recobrim l’interior d’un motlle. Aconsello que sigui de silicona perquè ens ajudarà a desemmotllar-la millor. S’ha de recobrir tant la base com les parets del motlle. No és difícil però requereix una mica de paciència. Portarem el motlle a la nevera uns 20 minuts. Passat aquest temps es començarà a posar una mica dur, és el moment d’incorporar la salsa de xocolata al fons. Ho tornarem a posar a la nevera.

7.Mentrestant podem començar amb la preparació de la crema. Batem uns 3 minuts el formatge philadelphia fins que quedi esponjós reduïm la velocitat i incorporem el sucre. Quan s’hagi incorporat a la barreja tornem a pujar la velocitat i continuem batent uns tres minuts més.

8.A un altre bol muntem la nata. A mi m’agrada que quedi ben muntada ja que després li donarà cos a la crema.

9.Barregem la crema de philadelphia amb la nata amb moviments envoltants molt a poc a poc perquè no perdi esponjositat.

10.Traiem la galeta de la nevera (la salsa de xocolata ja haurà quedat solidificada al fons) i posem la crema a dintre. Fem uns cops a sobre del taulell de la cuina per eliminar les bombolles d’aire.

11.Per decorar-la, desfem la xocolata al bany maria i la introduïm a una manega pastissera. Jo utilitzo el Decopen de Lékué, és molt més precís. És important fer la decoració abans de portar-la a la nevera ja que si ho fem després crema estarà freda i la xocolata refredarà ràpidament i no podrem estirar la xocolata per fer el dibuix.En les fotos que he penjat, hem va passar justament això, però he de confessar que em va agradar l’efecte perquè semblava una bovina d’una pel·lícula i el pastís era un encàrrec per a una reunió de petits cineastes.La que faig fer pel meu aniversari portava una decoració diferent. Amb xocolata vaig fer un bigot per una història massa llarga d’explicar que va quedar molt divertit.

Anuncis

2 thoughts on “Miralls

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s